Barraques. La ciutat oblidada

Durant el període de postguerra, a principis dels anys 60, unes cent mil persones vivien en barraques construïdes per elles mateixes amb materials que trobaven pels camins i pels boscos com fusta, fang, etc, a Barcelona. Havien arribat de moltes zones d’Espanya fugint de la pobresa i la persecució política-ideològica de la postguerra. A Barcelona, no van trobar un altre lloc per viure que coves i cases improvisades amb materials trobats. Els barris de barraques van anar creixent amb el pas del temps. A les platges, hi havia el Somorrostro i el Camp de la Bota; a dalt dels turons, els barris plagats de barraques de Montjuïc o de la muntanya del Carmel. Però també hi havia barraques a la Diagonal o l’Eixample. Els exiliats que vivien en aquestes barraques van viure molts anys en condicions pèssiemes i precàries, amb la por que els enderroquessin la casa i exposats als perills del temps, com els temporals de mar que arrasaven les barraques del litoral, les tormentes, els forts vents... Els que vivien en barraques eren treballadors, però la ciutat, sovint, ignorava aquella realitat tan dura peò present en aquells moments. Amb el temps, es va anar de la duríssima repressió al paternalisme. Els barris de barraques es van anar destruïnt i es van construir polígons al voltant de la ciutat. En la majoria de casos, les vivendes es van fer ràpid i malament. Era el “barraquisme vertical”, un problema que encara no s’ha acabat de resoldre en l'actualitat. A "Barraques. La ciutat oblidada", les vivències narrades pels protagonistes del video, ens fan recordar una època molt difícil i dura per tota la població espanyola, i que segurament alguns dels nostres familiars hauràn viscut en primera persona. Els antics barraquistes pensen que no s’ha d’oblidar el passat, i menys ara que l’habitatge torna a ser un problema de gran importància per a tantes persones.

Si us interessa el tema tractat en aquesta entrada, us deixo el video sencer perquè el pogueu veure tranquilament (click a la imatge):